Informació bàsica
del padró
El padró és només un registre
El padró és el registre administratiu on han de constar inscrites les persones que viuen en un municipi.
Art. 16 de la Llei 7/1985
És obligatori empadronar-se per la persona que viu en el municipi i, per tant, també una obligació per l’Ajuntament
“Tota persona que viu a Espanya està obligada a inscriure’s al padró del municipi en el qual resideix habitualment”.
Art. 15 Llei 7/1985
L’Ajuntament pot empadronar-te encara que no ho hagis sol·licitat
L’Ajuntament pot empadronar d’ofici “a aquelles persones que no estan empadronades però saben que hi viuen”.
Art. 73 RD 1690/1986
Comprovar les dades és una opció
“L’Ajuntament podrà comprovar la veracitat de les dades consignades pels veïns […]”.
Art. 59.2 RD 1690/1986
El termini de resolució és de màxim tres mesos i el silenci és positiu
Per tant, si no es notifica en aquest termini cap decisió opera el silenci positiu i el ciutadà quedarà a tots els efectes empadronat en aquell municipi des de la data de la sol·licitud.
Art. 24 Llei 39/2015
Per empadronar no s’ha de tenir en compte res més que el fet que la persona visqui al municipi
[És obligatori] “empadronar a tota persona que resideix al municipi amb independència “de les controvèrsies jurídic-privades sobre la titularitat de l’habitatge” i “de les circumstàncies físiques, higièniques o sanitàries o de qualsevol altra classe que afectin el domicili. […] En conseqüència, els infrahabitatges (xaboles, caravanes, coves, etc., i fins i tot en absència total de sostre) poden i han de figurar com a domicilis vàlids en el padró”.
Punt 4 de la Instrucció de 29 d’abril de 2020, “Empadronaments en casos especials”
Actualment, el padró s’ha convertit en una eina de negació de drets per part de la majoria de partits i de molts ajuntaments de Catalunya.
El principi de “bona administració” estableix un deure de diligència deguda en el compliment de les obligacions dels poders públics, consistent a “interpretar la normativa existent a favor del ciutadà en tots aquells casos en què, si no es fes així, s’estaria obstaculitzant l’exercici de drets fonamentals, especialment en col·lectius vulnerables”
L’accés al padró s’ha mercantilitzat a causa de l’incompliment de l’obligació legal que tenen els ajuntaments d’empadronar tothom que viu al seu municipi, és a dir que és a causa de l’incompliment dels ajuntaments que persones en situació de vulnerabilitat acaben veient-se obligades a pagar pel padró.
Actualment, on trobem més obstacles és en l'accés al padró sense domicili fix.
Els supòsits especials d’empadronament han quedat totalment desbordats davant la gravetat de la situació actual de falta d’accés a l’habitatge.
Actualment, el concepte de «persona sense llar» ja no és exclusiu de qui no té sostre, sinó que s’hi poden acollir totes les persones que viuen en situació d’exclusió residencial.
La definició d’exclusió residencial segons les categories ETHOS inclou totes aquelles persones que viuen en un habitatge insegur o inadequat, com ara:
Habitació rellogada sense autorització del propietari per empadronar (sovint per evitar perdre ajuts com la Renda Garantida o l’Ingrés Mínim Vital, per ser un pis de protecció oficial o per por a no poder fer el procés de reagrupament familiar);
Habitatge ocupat;
Habitatge tipus caravana.
Què fa la Xarxa
per garantir
l’accés al padró?
La Xarxa d’Entitats pel Padró va néixer l’any 2024 per defensar l’accés de totes les persones a aquest registre i denunciar-ne les vulneracions a Catalunya, que han augmentat i empitjorat en els últims anys.
Com ho garantim?
Som moltes entitats
i de diferentes àmbits.
Confederació d'Associacions Veïnals de Catalunya
CNT Cornellá
laFede.catFederació d'organitzacions per a la justícia global
PASUCATPlataforma per una Atenció Sanitària Universal a Catalunya
Càritas Catalunya
Coordinadora d'ONG Solidàries de les Comarques Gironines i l'Alt Maresme
Federació d'Entitats d'Atenció a la Infància i l'Adolescència
Associacions Federades de Famílies d'Alumnes de Catalunya
Federació d'Entitats amb Pisos Assistits
Amnistia Internacional Catalunya
Observatori DESCA
Fòrum de Síndics, Síndiques, Defensors i Defensores Locals de Catalunya
Entitats Catalanes d'Acció Social
Coordinadora Obrim Fronteres
Fundació FICAT
Hem firmat un Pacte pel Padró
al Parlament de Catalunya.
Duem a terme campanyes de comunicació, com la de “Padró és Obligació”, i realitzem sondejos sobre l’accés a l’empadronament.
Mitjançant un decàleg que estableix 10 punts bàsics per garantir l’accés al padró de totes les persones que resideixen als municipis de Catalunya:
1
Garantia de drets: El padró possibilita l’exercici d’altres drets ja garantits; per tant, obstaculitzar-lo és una vulneració de drets.
2
Funció registral: El padró és un registre que certifica la residència. No és un instrument per comprovar les condicions de vida ni una eina per perseguir la situació administrativa o excloure els col·lectius vulnerables.
3
Empadronament actiu: Els ajuntaments han de comptar amb polítiques proactives d’empadronament.
4
Transparència en els tràmits: La seu electrònica i la carta de serveis han d’oferir clarament totes les opcions d’inscripció disponibles.
5
No-policialització: La comprovació de dades (que és voluntària per part de l’ajuntament) no ha de ser realitzada per les forces i cossos de seguretat.
6
Compliment de terminis: El procediment no pot superar els tres mesos. Passat aquest període, s’ha de considerar la persona empadronada a tots els efectes (silenci administratiu positiu).
7
Prioritat per a col·lectius vulnerables: L’empadronament de la infància, l’adolescència i les persones en situació de vulnerabilitat ha de ser prioritari.
8
Bona administració: Cal complir els principis de «bona administració» i pro homine que regeixen l’actuació pública.
9
Veu de la societat civil: Les entitats del tercer sector social i de la societat civil han de ser reconegudes com a veus autoritzades.
10
Fi de la mala praxi: Cal acabar amb l’arbitrarietat de les administracions locals que obstaculitzen l’empadronament, sovint una pràctica de racisme institucional.
Eines per
accedir al padró
Tot i que el marc jurídic és molt garantista, en els últims anys hi ha hagut una forta instrumentalització i politització del padró.
Això ha comportat una dràstica reducció dels municipis que empadronen en seus de serveis socials les persones en situació d’exclusió residencial, en una clara mostra de criminalització de la pobresa.
Passos
per empadronar-te
Dirigeix-te a l’Oficina d’Atenció al Ciutadà (OAC) del teu municipi
Tipus
d’empadronament
Títol de la infografia
Persones amb
títol d’habitatge
A qui inclou?
Persones amb contracte de lloguer, títol de propietat, cessió d’ús o autorització del titular de l’habitatge. S’inclouen també habitatges col·lectius (centres de menors, pisos per a joves, centres per a sol·licitants de protecció internacional, etc.).
Documentació a aportar?
- Contracte de lloguer;
- Títol de propietat o cessió d’ús;
- Autorització del titular de l’habitatge;
- O bé: rebuts de llum, aigua, factura telefònica, etc.
Amb un sol d’aquests documents n’hi ha d’haver prou, no són acumulatius.
L’Ajuntament no pot demanar la cèdula d’habitabilitat, rebuts de pagament del lloguer ni limitar el nombre de persones empadronades.
On queden empadronades?
A l’adreça on efectivament viuen.
No tinc títol d'habitatge
Persones que no
tenen domicili fix
A qui inclou?
Persones que viuen en una habitació rellogada sense autorització per empadronar, en un habitatge ocupat, en una caravana o barraca, entre d’altres.
Documentació a aportar?
Si no es pot demostrar la titularitat del domicili, cal demostrar la residència al municipi mitjançant:
- Documents d’escolarització o assistència sanitària;
- Citacions judicials o comunicacions amb administracions públiques;
- Domiciliacions bancàries,
certificats d’entitats socials o centres de formació.
- Si la persona és coneguda per Serveis Socials: Emissió d’un informe acreditatiu de residència.
- Si no és coneguda: L’informe de coneixement de residència pot ser emès per Serveis Socials (totes les persones tenen dret a l’assistència encara que no tinguin padró) però també hauria de poder ser emès per qualsevol institució pública o entitat del tercer sector.
En el cas últim de necessitar fer la comprovació del domicili, aquesta no l’hauria de fer un agent dels cossos de seguretat, sinó agents cívics, mediadors/es, educadors/es. Es pot fer també a través de l’enviament de cartes certificades.
On queden empadronades?
Per decidir si queden empadronades en el domicili on realment viuen o en el domicili que l’Ajuntament determini es tindran en compte aquestes dues circumstàncies:
- Que les notificacions els puguin arribar a l’adreça on manifesten que viuen;
- Que el fet d’empadronar-se pugui suposar la pèrdua del domicili en el que viuen: casos com els de lloguers d’habitacions sense l’autorització del propietari/llogater.
En funció d’aquests dos elements, quedaran empadronades a l’adreça on manifesten viure o a l’adreça — equipament municipal o domicili fictici — que determini l’Ajuntament.
Persones que no
disposen de domicili
A qui inclou?
Persones sense sostre, en situació de carrer.
Documentació a aportar?
- Certificat acreditatiu de residència (si ja estan detectades per Serveis Socials);
- Sol·licitud a l’Oficina d’Atenció Ciutadana (OAC) amb comprovació presencial de la situació de carrer. Aquesta comprovació ha estat qüestionada donat que les persones en situació de carrer no sempre dormen al mateix lloc.
On queden empadronades?
En l’adreça — equipament municipal o domicili fictici — que determini l’Ajuntament. La persona pot proposar una adreça o correu electrònic diferent per rebre notificacions.
Procediment per
sol·licitar l’empadronament
L’Ajuntament hauria d’acceptar qualsevol d’aquestes modalitats de forma presencial. Si l’administració posa traves o no permet la inscripció en una adreça institucional, cal:
- Presentar una sol·licitud per registre amb tota la documentació descrita;
- Utilitzar els models de sol·licitud que trobareu a les pàgines de la Coordinadora Obrim Fronteres i de la Fundació FICAT.
Recorda! Guarda sempre la documentació rebuda i contacta amb les entitats i persones del teu municipi que acompanyen en el procés d’empadronament per aconseguir els documents que necesites.
Escenaris de
negació institucional
Feu clic als diferents escenaris per revelar la solució.
Et neguen la possibilitat de presentar sol·licitud d'empadronament
Escenari 1 · Et neguen la possibilitat de presentar sol·licitud d’empadronament
Omplir la sol·licitud d’empadronament i presentar-la per registre al teu Ajuntament
No t’accepten la sol·licitud per registre
Escenari 2 · No t’accepten la sol·licitud per registre
Presentar una queixa al Síndic/a de Greuges municipal o al Síndic de Greuges de Catalunya
Si no et contesten la sol·licitud en tres mesos es considera silenci positiu
Escenari 3 · Si no et contesten la sol·licitud en tres mesos es considera silenci positiu
Presentar una sol·licitud de certificat de silenci administratiu positiu a l'Ajuntament
No et contesten la sol·licitud o la resposta és negativa
Escenari 4 · No et contesten la sol·licitud o la resposta és negativa
Presenta un recurs en el termini d'un mes des de la recepció de la carta i torna a presentar una queixa al Síndic de Greuges municipal o al Síndic de Greuges de Catalunya
En cas de denegació del recurs presentat o absència de resposta es pot interposar una demanda judicial.
Més Recursos
Models de sol·licitud i reclamació
Trobaràs els formularis de sol·licitud d’empadronament, models de queixa, reclamacions per denegació i documents per acreditar el silenci positiu a la pàgina de la Coordinadora Obrim Fronteres.
Informes i anàlisi territorial
A la web de la Fundació FICAT pots consultar informes detallats sobre el padró a la ruralitat, a l’Àrea Metropolitana de Barcelona i altres documents jurídics clau.
Càpsules informatives i dades de Girona
La Coordinadora d’ONG Solidàries de les Comarques Gironines i l’Alt Maresme ha elaborat càpsules audiovisuals informatives sobre l’accés al padró i un informe actualitzat sobre l’estat d’aquest dret a les comarques gironines.
Preguntes freqüents
L’Ajuntament té un termini màxim de 3 mesos per resoldre la teva sol·licitud. Si passat aquest temps no has rebut cap notificació, s’aplica el silenci positiu, és a dir ja estàs empadronat/da des de la data en què vas presentar la sol·licitud, però hauràs de demanar el certificat de silenci positiu.
Cap funcionari pot negar-se a recollir un document. Si ho fan, no t’aturis: presenta la sol·licitud a través del registre general (presencial o telemàtic) o mitjançant una oficina de Correus (per correu administratiu certificat). Això t’assegura una prova legal de la data de presentació.
No. Per al padró només cal demostrar que vius allà, no que l’habitatge compleixi condicions tècniques ni jurídiques ni que estiguis al corrent de pagament. Demanar aquests requisits és una mala praxi.
La normativa diu que l’Ajuntament pot comprovar la veracitat de les dades, però recomanem i defensem que aquesta tasca la facin agents cívics, treballadors socials o mediadors, mai la policia, per evitar la criminalització de les persones vulnerables.
Tens dret a empadronar-te igualment. En aquesta mateixa web, ves a l’apartat Tipus d’empadronament i revisa bé l’opció de “Persones que no tenen domicili fix”.
No. Les dades del padró són confidencials i no es comparteixen amb la policia amb finalitats de control d’estrangeria. De fet, el padró és el document clau per demostrar el teu arrelament i regularitzar la teva situació en el futur.
Actualitat
sobre el padró
Critiquen que “es vulneren drets” a Girona a l’hora d’empadronar-se
La Defensora de la Ciutadania de Girona ha demanat a l’Ajuntament que rectifiqui els criteris establerts des de l’octubre per empadronar-se a la ciutat. Per a l’advocada Marta Alsina, amb el nou marc “es posen entrebancs” i “es vulneren drets”.
L’ajuntament de Lleida, obligat a empadronar okupes sense consultar el propietari per un recurs d’ERC
La jutge ha estimat el recurs presentat per ERC i ha declarat la nul·litat d’aquest punt i el que estipulava que un empadronat que ostenti un títol de propietat o lloguer pugui autoritzar l’empadronament d’una altra al mateix domicili.
Experts sobre alcaldes que posen traves al padró: «No són reis, estan sotmesos a la llei»
Consultats per TV3, adverteixen que polítiques restrictives en la gestió del padró com la de Martorell podrien comportar condemnes per prevaricació.
L’ús polític del padró per excloure’n els més vulnerables s’expandeix amb l’aval de Junts
Mentre els discursos dels alcaldes s’endureixen, milers de persones arreu de Catalunya viuen sense tenir drets com la sanitat o l’educació garantits.
Demanda sense precedents: sis veïns denuncien l’Ajuntament de Martorell per negar-los el padró
Un jutjat de Barcelona admet a tràmit la denúncia de sis veïns contra l’Ajuntament de Martorell per haver-los negat el padró pel fet de viure rellogats, ocupant o dormir al carrer.
Amb el padró no es juga
És urgent que tots els actors polítics i totes les administracions públiques prenguin consciència de la importància fonamental del padró per totes les persones que es troben en situació d’exclusió residencial, i per tant, en una condició de més vulnerabilitat. Actuant d’acord amb la llei i els principis que regeixen la seva actuació, han de trobar la manera per empadronar totes les persones que habiten en els seus municipis.
